5
views
0
recommends
+1 Recommend
1 collections
    0
    shares
      • Record: found
      • Abstract: found
      • Article: found
      Is Open Access

      Una mirada bioética a la representación social de la discapacidad psicosocial Translated title: A bioethical look at the social representation of psychosocial disability Translated title: Una mirada bioètica a la representació social de la discapacitat psicosocial

      research-article

      Read this article at

      Bookmark
          There is no author summary for this article yet. Authors can add summaries to their articles on ScienceOpen to make them more accessible to a non-specialist audience.

          Abstract

          Resumen La representación social facilita la construcción de un modelo explicativo que permite comprender el contexto y los significados en torno a fenómenos, tales como la discriminación y estigma sobre aquellas personas que están limitadas de ejercer sus derechos y deberes de manera plena e igualitaria, como es el caso de las personas con discapacidad psicosocial. Este trabajo contribuye a la reflexión desde una perspectiva bioética, por lo que aborda aspectos teóricos de la representación social de personas con discapacidad psicosocial en el contexto de salud y desde el déficit de ciudadanía que limita la participación efectiva de estas personas en la sociedad. Se puede decir que las representaciones sociales que se tiene el personal sanitario de las personas con discapacidad psicosocial han sido influenciadas por corrientes teóricas del paradigma médico rehabilitador. Esto determina el predominio de intervenciones paternalistas, ya que se les considera población vulnerable en sentido negativo. Junto con esto, se asocia a una carga estigmática hacia personas con trastornos de salud mental, característico del modelo médico. Al respecto, es posible considerar acciones que prevengan la discriminación de este grupo en el contexto sanitario, con el fin de abandonar la noción "capacitista" de la discapacidad en la práctica clínica y equilibrar los riesgos y beneficios en torno a una visión que privilegie la autonomía, Además, de tomar acciones dirigidas hacia la ciudadanía que promuevan el reconocimiento de la diversidad de las sociedades democráticas.

          Translated abstract

          Abstract Social representation facilitates the construction of an explanatory model that allows understanding the context and meanings surrounding phenomena such as discrimination and stigma on those people who are limited from exercising their rights and duties in a full and equal manner, as is the case of people with psychosocial disabilities. This work contributes to the reflection from a bioethical perspective, so it addresses theoretical aspects of the social representation of people with psychosocial disabilities in the context of health and from the citizenship deficit that limits the effective participation of these people in society. It can be said that the social representations held by health personnel of people with psychosocial disabilities have been influenced by theoretical currents of the rehabilitative medical paradigm. This determines the predominance of paternalistic interventions, since they are considered a vulnerable population in a negative sense. Together with this, it is associated with a stigmatic burden towards people with mental health disorders, characteristic of the medical model. In this regard, it is possible to consider actions to prevent discrimination of this group in the health context, in order to abandon the "enabling" notion of disability in clinical practice and balance the risks and benefits around a vision that privileges autonomy, in addition to taking actions aimed at citizenship that promote recognition of the diversity of democratic societies.

          Translated abstract

          Resum La representació social facilita la construcció d'un model explicatiu que permet comprendre el context i els significats entorn de fenòmens, tal com la discriminació i estigma sobre aquelles persones que estan limitades d'exercir els seus drets i deures de manera plena i igualitària, com és el cas de les persones amb discapacitat psicosocial. Aquest treball contribueix a la reflexió des d'una perspectiva bioètica, per abordar els aspectes teòrics de la representació social de persones amb discapacitat psicosocial en el context de salut i des del dèficit de ciutadania que limita la participació efectiva d'aquestes persones a la societat. Es pot dir que les representacions socials que té el personal sanitari de les persones amb discapacitat psicosocial han estat influenciades per corrents teòrics del paradigma mèdic rehabilitador. Això determina el predomini d'intervencions paternalistes, ja que es considera la població vulnerable en sentit negatiu. Junt amb això, s'associa a una càrrega estigmàtica cap a persones amb trastorns de salut mental, característic del model mèdic. Al respecte, és possible considerar accions que previnguin la discriminació d'aquest grup en el context sanitari, amb el fi d'abandonar la noció "capacitista" de la discapacitat en la pràctica clínica i equilibrar els riscos i beneficis respecte a una visió que privilegia l'autonomia, A més, de prendre accions dirigides cap a la ciutadania que promouen el reconeixement de la diversitat de les societats democràtiques.

          Related collections

          Most cited references54

          • Record: found
          • Abstract: found
          • Article: not found

          Psychosocial functioning in the context of diagnosis: assessment and theoretical issues.

          Psychosocial functioning is an important focus of attention in the revision of the Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. Researchers and clinicians are converging upon the opinion that psychometrically strong, comprehensive assessment of individuals' functioning is needed to characterize disorder fully. Also shared is the realization that existing theory and research in this domain have critical shortcomings. The authors urge that the field reexamine the empirical evidence and address theoretical issues to guide future development of the construct and its measurement. The authors first discuss several theoretical issues relevant to the conceptualization and assessment of functioning: (a) definitions of functioning, (b) the role of functioning in defining disorder, and (c) understanding functioning within environmental contexts. The authors then present data regarding empirical domains of psychosocial functioning and their interrelations. Self-reported data on multiple domains of psychosocial functioning were collected from 429 participants. Factor-analytic results (promax rotation) suggest a 4-factor structure of psychosocial functioning: Well-Being, Basic Functioning, Self-Mastery, and Interpersonal and Social Relationships. Finally, the authors propose an integration of theory and empirical findings, which they believe will better incorporate psychosocial functioning into future diagnostic systems.
            Bookmark
            • Record: found
            • Abstract: found
            • Article: found
            Is Open Access

            Deficiência como restrição de participação social: desafios para avaliação a partir da Lei Brasileira de Inclusão

            Resumo O artigo discute os principais avanços e desafios em avaliar a deficiência como restrição de participação social. Essa nova compreensão é oriunda da Classificação Internacional de Funcionalidade, Incapacidade e Saúde – CIF da OMS de 2001, da Convenção sobre os Direitos das Pessoas com Deficiência da ONU de 2006 e, mais recentemente, da Lei Brasileira de Inclusão – LBI, de 2015, conhecida também como Estatuto da Pessoa com Deficiência. A mudança de compreensão sobre a deficiência de uma perspectiva meramente biomédica, para uma compreensão como desigualdade social reforça a ideia da deficiência não como atributo individual, mas como resultado de uma sociedade despreparada para a diversidade humana. A partir de uma análise documental do marco legislativo sobre as políticas para as pessoas com deficiência, sobretudo, da LBI e das avaliações da deficiência que já utilizam a CIF no país, o argumento defendido é o de que classificar e valorar a deficiência nessa perspectiva é desafiante para profissionais avaliadores e para as políticas públicas brasileiras. Principalmente, devido aos desafios para apreciar as barreiras e os fatores ambientais que impedem a plena participação das pessoas com deficiência na sociedade.
              Bookmark
              • Record: found
              • Abstract: not found
              • Article: not found

              Global mental health: a failure of humanity

                Bookmark

                Author and article information

                Journal
                bioetica
                Revista de Bioética y Derecho
                Rev. Bioética y Derecho
                Observatori de Bioètica i Dret - Cátedra UNESCO de Bioética (Barcelona, Barcelona, Spain )
                1886-5887
                2023
                : 58
                : 165-185
                Affiliations
                [2] Atacama orgnameUniversidad de Atacama orgdiv1Facultad de Ciencias de la Salud orgdiv2Departamento de Enfermería Chile
                [1] Atacama orgnameUniversidad de Atacama orgdiv1Facultad de Ciencias de la Salud orgdiv2Departamento de Kinesiología Chile
                Article
                S1886-58872023000200010 S1886-5887(23)00005800010
                10.1344/rbd2023.58.42406
                abb45d33-e8b3-454f-9ce0-3b8c935ec906

                This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

                History
                : 23 March 2023
                : 14 April 2023
                Page count
                Figures: 0, Tables: 0, Equations: 0, References: 56, Pages: 21
                Product

                SciELO Spain

                Categories
                Sección General

                servicios de salud,ciutadania,representació social,bioètica,serveis de salut,personas amb discapacidad mental,discapacitat intel·lectual,discapacitat,ciudadanía,representación social,bioética,personas con discapacidad mental,discapacidad intelectual,discapacidad,citizenship,social representation,bioethics,health services,persons with mental disability,intellectual disability,disability

                Comments

                Comment on this article