Responsabilidad civil médica en telemedicina: una propuesta de principios para una lex artis telemédica Translated title: Medical liability in telemedicine: a proposal of principles for a telemedical leges artis Translated title: Responsabilitat civil mèdica en telemedicina: una proposta de principis per a una lex artis telemèdica

Abstract

Resumen El presente artículo analiza la responsabilidad civil médica atribuible a los profesionales de la salud que intervienen en el proceso de atención a distancia. Con este objeto, se propone un conjunto de principios de los cuales se derivan deberes de cuidado en la telemedicina exigibles a los profesionales de salud y a los prestadores. A partir de los principios de analogía con y complementariedad de la atención presencial, se desarrollan tres categorías de principios especiales para la atención a distancia: principios habilitantes, principios operativos y principios de protección al paciente. Bajo este esquema de principios se especifican deberes de cuidado, distinguiendo aquellos que responden a los riesgos causados por la distancia física de aquellos que surgen de los cambios organizacionales necesarios para este tipo de atención. La aplicación de estos deberes se analiza en tres escenarios de telemedicina: la teleconsulta, la teleinterconsulta y la teleconsultoría. Esta estructura de principios y deberes en la prestación de salud a distancia permite delimitar los alcances de la lex artis para cada escenario específico y, al mismo tiempo, elaborar estrategias regulatorias considerando criterios de necesidad, racionalidad y suficiencia, según los contenidos específicos que caracterizan cada escenario de atención de salud a distancia.

Translated abstract

Abstract This article analyzes the civil medical liability imputable to health professionals involved at remote healthcare. To this end, a set of principles is proposed from which health professionals and telemedicine providers are required to perform care duties. Based on the principles of analogy with and complementarity of face-to-face healthcare, three categories of special principles for remote healthcare are developed: enabling principles, operational principles, and patient protection principles. Under this scheme of principles, duties of care are specified, distinguishing those that respond to the risks caused by physical distance from those that arise from the organizational changes necessary for this type of healthcare. The application of these duties is analyzed in three telemedicine scenarios: virtual visit, virtual consult and eConsult. This structure of principles and duties in the provision of remote healthcare allows to delimit the scope of leges artis for each specific scenario and, at the same time, to develop regulatory strategies considering criteria of necessity, rationality and sufficiency, according to the specific contents that characterize each scenario of remote healthcare.

Translated abstract

Resum El present article analitza la responsabilitat civil mèdica atribuïble als professionals de la salut que intervenen en el procés d'atenció a distància. Amb aquest objecte, es proposa un conjunt de principis dels quals es deriven deures de cura en la telemedicina exigibles als professionals de salut i als prestadors. A partir dels principis d'analogia amb i complementarietat de l'atenció presencial, es desenvolupen tres categories de principis especials per a l'atenció a distància: principis habilitants, principis operatius i principis de protecció al pacient. Sota aquest esquema de principis s'especifiquen deures de cura, distingint aquells que responen als riscos causats per la distància física d'aquells que sorgeixen dels canvis organitzacionals necessaris per a aquesta mena d'atenció. L'aplicació d'aquests deures s'analitza en tres escenaris de telemedicina: la teleconsulta, la teleinterconsulta i la teleconsultoría. Aquesta estructura de principis i deures en la prestació de salut a distància permet delimitar els abastos de la lex artis per a cada escenari específic i, al mateix temps, elaborar estratègies reguladores considerant criteris de necessitat, racionalitat i suficiència, segons els continguts específics que caracteritzen cada escenari d'atenció de salut a distància.