Resumen El presente artículo tiene el propósito de reflexionar sobre un reciente caso de triple filiación desde el nacimiento en Argentina que constituye una nueva forma de coparentalidad. Para ello, en primer lugar, realizo una descripción de los hechos y la sentencia. En segundo lugar, refiero que los feminismos y los movimientos por la diversidad han colaborado en comprensiones y prácticas más respetuosas y dinámicas de la institución familiar en clara oposición al neoconservadurismo. Luego planteo que la defensa de dicho dinamismo familiar fundado no debiera llevarnos a defender cualquier camino para la consecución del proyecto familiar, puntualmente en el caso de varones solos o en pareja. Por ello, diferencio los modos que usualmente tienen para alcanzar la paternidad con el objetivo de mostrar cómo la coparentalidad y la adopción son moralmente aceptables mientras que la subrogación del embarazo es cuestionable éticamente.
Resum El present article té el propòsit de reflexionar sobre un recent cas de triple filiació des del naixement a l'Argentina que constitueix una nova forma de coparentalitat. Per a això, en primer lloc, realitzo una descripció dels fets i la sentència. En segon lloc, refereixo que els feminismes i els moviments per la diversitat han col·laborat en comprensions i pràctiques més respectuoses i dinàmiques de la institució familiar en clara oposició al neoconservadurisme. Després plantejo que la defensa d'aquest dinamisme familiar fundat no hagués de portar-nos a defensar qualsevol camí per a la consecució del projecte familiar, puntualment en el cas d'homes sols o en parella. Per això, diferencio les maneres que usualment tenen per a aconseguir la paternitat amb l'objectiu de mostrar com la coparentalitat i l'adopció són moralment acceptables mentre que la subrogació de l'embaràs és qüestionable èticament.
Abstract The purpose of this article is to analyze on a recent case of triple filiation from birth in Argentina, which constitutes a new form of co-parenting. In order to do so, firstly, I describe the facts and the judicial sentence. Secondly, I explain that feminisms and diversity movements have collaborated in more respectful and dynamic understandings and practices of the family institution in clear opposition to neoconservatism. Then I argue that the defense of such family dynamism should not lead us to defend any path for the achievement of the family project, especially in the case of single men or couples. Therefore, I differentiate the ways they usually have to achieve parenthood in order to show how co-parenting and adoption are morally acceptable while pregnancy surrogacy is ethically questionable.