11
views
0
recommends
+1 Recommend
1 collections
    0
    shares
      • Record: found
      • Abstract: found
      • Article: found
      Is Open Access

      Inteligencia artificial y administración de justicia: desafíos derivados del contexto latinoamericano Translated title: Artificial Intelligence and justice administration: challenges derived from the Latin American context Translated title: Intel·ligència artificial i administració de justícia: desafiaments derivats del context llatinoamericà

      research-article
      Revista de Bioética y Derecho
      Observatori de Bioètica i Dret - Cátedra UNESCO de Bioética
      intel·ligència artificial, administració de justícia, dificultats de tipus ètiques, jurídiques i de raonament, Llatinoamèrica, desigualtat, pobresa, bretxa digital, connectivitat, caràcters de la justícia, inteligencia artificial, administración de justicia, dificultades de tipo éticas, jurídicas y de razonamiento, Latinoamérica, desigualdad, pobreza, brecha digital, conectividad, caracteres de la justicia, artificial intelligence, justice administration, ethical, legal, and reasoning difficulties, Latin America, inequality, poverty, digital gap, connectivity, justice characters

      Read this article at

      Bookmark
          There is no author summary for this article yet. Authors can add summaries to their articles on ScienceOpen to make them more accessible to a non-specialist audience.

          Abstract

          Resumen El surgimiento de la Inteligencia Artificial (IA), en el marco de la Cuarta Revolución Industrial, obliga a reflexionar acerca de su impacto en la administración de justicia desde la óptica plural, interdisciplinaria y social que caracteriza a la bioética. Esto se torna imprescindible no sólo para garantizar una aplicación ética de la IA en la administración de justicia; sino, además, para asegurar el respeto de la persona humana y sus manifestaciones culturales -como el derecho- frente a las innovaciones tecnológicas. Por consiguiente, para lograr ese objetivo resulta clave, por un lado, entender cómo funcionan los sistemas de IA en el campo del derecho, y cuáles son las dificultades que se plantean desde las diversas aristas (ética, de razonamiento y jurídica). Y, por otro lado, mirar con atención las particularidades presenta el contexto latinoamericano signado por la desigualdad; la volatilidad social, política e institucional; y una atávica caracterización de la justicia. La justicia impartida con IA tiene la potencialidad de hacer realidad valores tan preciados como la celeridad y la seguridad jurídica. Y, al mismo tiempo, de amenazar la libertad, la privacidad y la igualdad de los individuos, sobre todo en sociedades atravesadas por diferencias estructurales como la latinoamericana.

          Translated abstract

          Abstract The emergence of Artificial Intelligence (AI), in the framework of the Fourth Industrial Revolution, forces us to reflect on its impact on the administration of justice from the plural, interdisciplinary and social perspective that characterizes bioethics. This becomes essential not only to guarantee an ethical application of AI in the administration of justice; but also, to ensure respect for the human person and its cultural manifestations -such as law- in the face of technological innovations. Therefore, to achieve this objective, it is key, on the one hand, to understand how AI systems work in the field of law, and what are the difficulties that arise from various angles (ethical, legal and reasoning).And, on the other hand, looking carefully at the particularities presents the Latin American context marked by inequality; social, political and institutional volatility; and an atavistic characterization of justice. The justice imparted with AI has the potential to make values as precious as speed and legal certainty a reality. And, at the same time, to threaten the freedom, privacy and equality of individuals, especially in societies crossed by structural differences such as Latin America.

          Translated abstract

          Resum El sorgiment de la Intel·ligència Artificial (IA), en el marc de la Quarta Revolució Industrial, obliga a reflexionar sobre el seu impacte a l'administració de justícia des de l'òptica plural, interdisciplinària i social que caracteritza la bioètica. Això esdevé imprescindible no només per garantir una aplicació ètica de la IA a l'administració de justícia; sinó, a més, per assegurar el respecte de la persona humana i les seves manifestacions culturals -com el dret- davant les innovacions tecnològiques. Per tant, per assolir aquest objectiu resulta clau, per una banda, entendre com funcionen els sistemes d'IA en el camp del dret, i quines són les dificultats que es plantegen des de les diverses arestes (ètica, de raonament i jurídica). I, per altra banda, mirar amb atenció les particularitats presenta el context llatinoamericà signat per la desigualtat; la volatilitat social, política i institucional; i una atàvica caracterització de la justícia. La justícia impartida amb IA té la potencialitat de fer realitat valors tan preats com la celeritat i la seguretat jurídica. I, alhora, d'amenaçar la llibertat, la privadesa i la igualtat dels individus, sobretot en societats travessades per diferències estructurals com la llatinoamericana.

          Related collections

          Most cited references78

          • Record: found
          • Abstract: not found
          • Article: not found

          The Challenges of Data Quality and Data Quality Assessment in the Big Data Era

            Bookmark
            • Record: found
            • Abstract: found
            • Article: found
            Is Open Access

            The Chinese approach to artificial intelligence: an analysis of policy, ethics, and regulation

              Bookmark
              • Record: found
              • Abstract: found
              • Article: not found

              Teaching fairness to artificial intelligence: Existing and novel strategies against algorithmic discrimination under EU law

              Empirical evidence is mounting that artificial intelligence applications threaten to discriminate against legally protected groups. This raises intricate questions for EU law. The existing categories of EU anti-discrimination law do not provide an easy fit for algorithmic decision making. Furthermore, victims won’t be able to prove their case without access to the data and the algorithmic models. Drawing on a growing computer science literature on algorithmic fairness, this article suggests an integrated vision of anti-discrimination and data protection law to enforce fairness in the digital age. It shows how the concepts of anti-discrimination law may be combined with algorithmic audits and data protection impact assessments in an effort to unlock the algorithmic black box.
                Bookmark

                Author and article information

                Journal
                bioetica
                Revista de Bioética y Derecho
                Rev. Bioética y Derecho
                Observatori de Bioètica i Dret - Cátedra UNESCO de Bioética (Barcelona, Barcelona, Spain )
                1886-5887
                2023
                : 58
                : 45-72
                Affiliations
                [1] orgnameFacultad de Medicina de la Universidad Nacional del Comahue Argentina
                Article
                S1886-58872023000200004 S1886-5887(23)00005800004
                10.1344/rbd2023.58.40601
                f3f7c050-ac7b-44c5-ba7f-da1f81df2413

                This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

                History
                : 19 September 2022
                : 04 May 2023
                Page count
                Figures: 0, Tables: 0, Equations: 0, References: 81, Pages: 28
                Product

                SciELO Spain

                Categories
                Sección General

                justice characters,connectivity,digital gap,poverty,inequality,Latin America,ethical, legal, and reasoning difficulties,justice administration,artificial intelligence,caracteres de la justicia,brecha digital, conectividad,pobreza,desigualdad,Latinoamérica,dificultades de tipo éticas, jurídicas y de razonamiento,administración de justicia,inteligencia artificial,caràcters de la justícia,bretxa digital, connectivitat,pobresa,desigualtat,Llatinoamèrica,dificultats de tipus ètiques, jurídiques i de raonament,administració de justícia,intel·ligència artificial

                Comments

                Comment on this article