Derechos y deberes de información: el rol de la atención primaria de salud en la implementación de la ley que despenaliza la interrupción voluntaria del embarazo en tres causales en Chile Translated title: Drets i deures d'informació: el rol de l'atenció primària de salut en la implementació de la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l'embaràs en tres causals a Xile Translated title: The right to information: the role of primary health care in the implementation of the abortion law in Chile

Abstract

Resumen Este artículo presenta los resultados de una investigación cualitativa que indaga sobre la implementación de la ley de interrupción del embarazo que despenalizó el aborto en tres causales específicas en Chile en 2017 (Ley 21.030) y el rol que la atención primaria de salud (APS) en la Región Metropolitana de Chile. Se realizaron 19 entrevistas a personal de la salud de la APS y del nivel secundario de atención en la Región Metropolitana además de dos personas del Ministerio de Salud. El cambio de régimen de penalización total a uno de despenalización por causales exige capacitación a los equipos de salud e información a la población. Los hallazgos revelan que la falta de información y capacitación formal al personal sanitario constituye un obstáculo para el ejercicio de los derechos de las mujeres que otorga la ley, produciéndose un efecto cascada, en que las mujeres no cuentan con la información suficiente para ejercer sus derechos. A ello se suma, una disposición en la ley que produce confusión entre profesionales sobre publicidad e información sobre los servicios. Se analizan los resultados a partir de estándares normativos nacionales e internacionales respecto a la obligación de informar, y el derecho a ser informado en contexto de prestaciones sanitarias relativas al aborto.

Translated abstract

Resum Es va realitzar un estudi exploratori a través d'una enquesta a Comitès d'Ètica a països d'Amèrica Llatina i el Carib de parla hispana, per rellevar la seva situació davant d'emergències sanitàries i consultar els dilemes ètics enfrontats a les investigacions per a COVID-19. S'obtingueren respostes de 106 comitès, pertanyents a 14 països. Només el 24% va respondre que existia una xarxa de comunicació eficient i efectiva entre comitès, prèvia a la pandèmia. El 45% va respondre que no existien a la seva regió comitès específics per avaluar projectes vinculats a emergències sanitàries amb anterioritat a la pandèmia. El percentatge de CEI que disposava de procediments previs per avaluar investigacions en situacions d'emergències sanitàries va ser només de 7%, si bé el 52% estava en procés d'elaboració arran de la pandèmia. El percentatge de CEI que va considerar raonable un temps inferior a 5 dies per a l'avaluació de projectes de recerca va variar en virtut del disseny: 32% per als estudis observacionals i 12% per als assaigs clínics amb drogues o amb vacunes. Els tres problemes ètics principals identificats als estudis per a COVID van estar relacionats amb el consentiment informat, els aspectes metodològics i la poca informació prèvia o manca d'evidència per als productes de recerca. Considerem que cal reformular la manera de pensar els problemes ètics de les emergències cap a un abordatge global, amb un enfocament preventiu, on les xarxes de col·laboració entre els CEI haurien de convertir-se en regla.

Translated abstract

Abstract This article presents the results of a qualitative research that inquiries about the implementation of the law on termination of pregnancy that decriminalized abortion on three specific grounds in Chile in 2017 (Law 21.030) and the role of primary health care (PHC) in the Metropolitan Region of Chile. Nineteen interviews were conducted with PHC and secondary level of care health professionals in addition to two officials from the Ministry of Health. The change from a regime of total criminalization to one of decriminalization by cause requires training for health teams and information for the population. The findings reveal that the lack of information and formal training for health personnel constitutes an obstacle to the exercise of women's rights under the law, producing a cascade effect in which women do not have sufficient information to exercise their rights. In addition, there is a provision in the law that causes confusion among professionals about advertising and information on services. The results are analyzed on the basis of national and international normative standards regarding the obligation to inform and the right to be informed in the context of health services related to abortion.